Manifest UNA LLENGUA, UN DRET, UNA LLEI

Manifest

Una llengua, un dret, una llei

CONSTATEM
Que la llengua catalana, llengua pròpia dels Països Catalans va néixer a les nostres terres ara fa 1000 anys i hi va créixer naturalment. Fins fa poques dècades, la llengua catalana ha estat la llengua d’ús social quasi exclusiva a Catalunya Nord.

La llengua catalana és en via de substitució, i aquesta substitució lingüística no té res de natural, sinó que és fruit de les diferents polítiques lingüístiques dutes a terme des de París. La continuïtat d’aquestes polítiques pot ser fatal per al nostre patrimoni, per a la nostra identitat.De tots els territoris de parla catalana, l’únic on la llengua i els seus parlants no tenen drets, l’únic on l’ús oficial hi és prohibit, és el conjunt de les comarques sota administració francesa: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló i Vallespir.

MANIFESTEM
Que el procés de recuperació passa per un canvi rotund a tots els nivells:

L’Estat francès ha d’assumir les seues responsabilitats, ha de donar un marc legal i mitjans per a les llengües sota administració francesa per mor que aquestes puguin ser usades en tota normalitat i en tots els àmbits de la societat.
Les col·lectivitats territorials han de ser actors de la recuperació lingüística.
Els ciutadans catalanoparlants han de ser conscients de la seua responsabilitat en aquest procés de recuperació lingüística.

PROPOSEM
Que l’Estat francès

1. Modifiqui o suprimeixi de l’article 2 de la Constitució, “La langue de la République est le français.“ frase afegida el 25 de juny del 1992 que institueix el francès llengua de la República i impossibilita la ratificació de la Carta Europea de les llengües (dites) regionals o minoritàries;
2. Legalitzi i institueixi a cada territori la presència de la llengua pròpia en tots els àmbits de la societat;
3. Doni els mitjans econòmics a les col·lectivitats territorials per a fer possible una política lingüística eficaç.

Que cada col·lectivitat territorial aprovi una carta idèntica o similar a la “Carta a favor de la llengües i cultures catalanes i occitanes” aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el 10 de desembre del 2007, o per l’ajuntament de Perpinyà el 2009, i que la nova Carta aprovada sigui totalment aplicada en un termini de 5 anys.

Que cada ciutadà catalanoparlant amb la voluntat d’ajudar a la integració dels nouvinguts, usi en prioritat la llengua catalana, acte que tindrà un doble efecte positiu:

• Fer viure la llengua catalana, recuperar-ne el procès de transmissió natural

• Integrar plenament els nouvinguts a la societat catalana.